9 d’abr. 2020

Confinats

Decrets i retrets polítics a banda –ja en parlarem amb més calma–, ara que fa més de tres setmanes que estem confinats, tothom ha tingut temps de palesar –i cadascú sap en quin grau i de quina manera: les circumstàncies són múltiples– que això de no poder sortir de casa, això d’haver de passar tantes hores tancat entre quatre parets, si bé al començament feu certa gràcia, com tot el que comença, que sempre fa certa gràcia –quants missatges graciosos et van arribar durant les primeres dues setmanes?–, amb el pas dels dies s’ha anat fent més i més pesat. I cadascú sap en quin grau –no és pas igual viure en una casa que en un pis o en un poble que una ciutat– i cadascú en quina mesura –no és pas el mateix continuar treballant que haver d’abaixar la persiana o continuar ingressant que haver de tirar d’estalvis–, així com de quina manera –sol que acompanyat, a prop que lluny, estimat que apartat, menystingut o maltractat–. Cadascú sap en quin grau, en quina mesura i de quina manera, i, afortunadament, les circumstàncies són múltiples, diverses, heterogènies. Però, t’ho miris com t’ho miris, atès que l’excepcionalitat del moment té caràcter universal, tant les pròpies circumstàncies com la manera com existencialment hom viu el confinament reflecteixen moltes més coses, van molt més enllà, i aquest n'és un tret característic que afecta a tothom, del qual ningú no s'escapa: talment com les de qualsevol altre moment –fa cinc mesos, d’aquí dos anys–, són el reflex de la pròpia vida fins al moment: per bé o per mal, mostren les dues cares de la moneda: tant allò que tenim com allò que ens manca, tant els encerts com els errors, tant les virtuts com els defectes.

Així, durant aquest període i més enllà –els efectes econòmics que se’n derivaran condicionaran molt fortament el dia a dia de la immensa majoria de la població durant un període de temps que, si bé a hores d’ara no podem determinar, de ben segur serà més llarg del que bonament pensem–, hom constatarà que és ciutadà d’un país ric i políticament ben gestionat o bé d’un país endeutat i subsidiat, econòmicament poc viable i políticament mol mal portat; que conviu amb una persona magnífica, amb qui ha tingut una nena que és un sol, o bé que un mal dia es casà amb un imbècil; que té una bona feina o bé que la seva situació laboral i econòmica penja d’un fil. I, consegüentment, se sentirà realitzat o frustrat, i riurà a cor què vols o es tancarà al lavabo a plorar, i donarà les gràcies a Déu o es flagel·larà a cop de retret; i, consegüentment, s’aferrarà amb força al seu present o, cames ajudeu-me, mirarà de fugir-ne tan aviat com pugui –i, «mira: surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure», potser cantarà per a si, resignadament i melancòlica, qualsevol matí a trenc d'alba després d'una nit en blanc.