21 de des. 2019

Un euroclatellot

El clatellot de la Unió Europea al Regne d’Espanya a través del Tribunal de Justícia de Luxemburg amb motiu de la revisió de la situació jurídica de l’eurodiputat Junqueras encara ressona ara. Quina cleca! I, arrel de l’anàlisi de la situació del vicepresident, després que l’alta instància anul·lés la mesura per la qual els també escollits eurodiputats Puigdemont i Comín no podien ser considerats com a tal –així, el 2 de juliol no pogueren assistir a la sessió constitutiva de la novena legislatura del Parlament Europeu–, que bé constatar finalment que la nostra estimada Europa, a través de la forma juridicopolítica de la Unió i d’acord amb uns principis d’arrel liberal, protegeix els drets fonamentals dels seus ciutadans –com ara el dret a sufragi, per exemple, tant actiu com passiu. Que bé sentir-se’n membre, ser-ne ciutadà i, per tant, saber que, més enllà dels diversos tribunals estatals i de llurs diverses raons d’estat, hom pot comptar amb una instància jurídica superior, la finalitat de la qual és vetllar pel compliment dels drets humans de tots els ciutadans europeus arreu del territori.

Quin gaudi sentir-se’n membre quan, com hem vist –i com ja apuntàrem que veuríem–, el vot de l’elector és l’única condició necessària per a determinar qui és o no és electe! Quina joia ser-ne ciutadà quan, liberalment, no hi ha cap trava burocràtica de part, cap raó nacionalista d’estat entremig del ciutadà elector i el ciutadà electe! I cal que ho valorem, que valorem en què consisteix ser ciutadà europeu, què comporta des d’una perspectiva de dret, de drets fonamentals, de drets de ciutadania. I per a poder-ho fer amb propietat cal que alhora siguem mínimament capaços de relatar en què consisteix i com col·lectivament hem arribat a atorgar-nos aquesta forma jurídica, cal que siguem mínimament capaços d’explicar-ho, d’explicar-nos, i, per a fer-ho, potser podem començar responent preguntes com aquesta: al llarg del trajecte històric que com a éssers humans hem anat traçant, què ens ha anat menant fins a la situació jurídica del nostre present i, contràriament, què ens n’hauria allunyat i en quina direcció?

Com passa amb qualsevol altra qüestió, com més capaços siguem de respondre preguntes com aquesta, d’explicar amb les pròpies paraules en què consisteix la nostra condició de ciutadans europeus i com hi hem arribat, més bé podrem entendre-la i, consegüentment, valorar-la amb propietat. I, més enllà d’adreçar-nos al tema de manera teòrica, intel·lectualment o per mer avorriment, si a més a més estem desemparats –que, sense un estat propi, és com a hores d’ara estem els catalans–, també tindrem l’oportunitat de valorar la nostra condició des d’una perspectiva pràctica, en primera persona, tal i com precisament ha passat aquesta setmana, la setmana del clatellot europeu als espanyols: si bé durant més de mig any, seguint la raó espanyola d’estat, el Tribunal Suprem ha negat el dret a sufragi passiu als electes Puigdemont, Junqueras i Comín, així com el dret a sufragi actiu als més de dos milions d’electors que els votàrem, ara el Tribunal de Justícia europeu l’esmena, el corregeix, i ens els atorga: ens atorga –o més aviat ens retornael dret a sufragi actiu i passiu a electors i electes, respectivament, així com a qualsevol ciutadà europeu que a partir d’ara es trobi en una situació jurídicament equiparable.

Consegüentment, Puigdemont i Comín ahir ja acreditaren personalment la seva condició d’eurodiputats electes, moviment que els permetrà afegir-se al present curs polític i desenvolupar les funcions pròpies del càrrec durant aquesta novena legislatura: participar a comissions i grups, així com a reunions i entrevistes amb col·legues i mitjans d’arreu, intervenir a l’Eurocambra, assistir a esdeveniments i visitar in situ aquest o aquell racó del continent –Girona és una ciutat bonica. Igualment ho podrà fer Ponsatí quan el Regne Unit i la Unió Europea executin el brexit i exactament igual ho hauria d’haver pogut fer Junqueras des de dijous, dia en què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronuncià. Però la Fiscalia de l’Estat espanyol ben aviat palesà que no comparteix les tesis europees i Junqueras encara és a la presó, la qual qual cosa ens permet afirmar que, des del 13 de juliol –publicació al BOE dels resultats electorals–, i més greument des de dijous –posicionament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea–, el vicepresident eurodiputat Junqueras és formalment un pres polític.