15 de maig 2019

En vots i escons, i a Barcelona

Amb el permís de la participació –clara guanyadora: augmentà gairebé 6 punts al conjunt del territori i pràcticament 12 a Catalunya–, observant els resultats de les últimes eleccions espanyoles podem afirmar que PSOE, Vox, Cs, ERC-S, Compromís 2019, EAJ-PNV, EH-Bildu, CCa-PNC i PRC, que conjuntament aconseguiren 16.325.494 vots i 233 escons –62 i 66,6% del total–, en foren els partits guanyadors. I és que, respecte els comicis anteriors, el suport a aquests augmentà en 6.552.554 vots i 96 escons, un augment que quedà repartit de la següent manera: 2.056.046 vots i 38 escons per al PSOE, 2.630.392 i 24 per a Vox, 1.012.831 i 25 per a Cs, 386.061 i 6 per a ERC-S, 172.751 i 1 per a Compromís 2019, 108.412 i 1 per a EAJ-PNV, 74.748 i 2 per a EH-Bildu, 59.116 i 1 per a la CCa-PNC i 52.197 i 1 per al PRC. Per altra banda, PP i Podemos, que conjuntament aconseguiren 8.088.952 vots i 108 escons –31 i 30,9% del total–, foren els dos partits que perderen suport de manera clara, concretament, un total de 4.866.967 vots i 100 escons: 3.550.162 i 1.316.805, i 71 i 29, respectivament. Finalment, dels partits amb representació n’hi ha un parell que guanyaren i perderen alhora: JxC, que, si bé obtingué 15.799 vots més que CDC, l’augment de la participació li comportà acabar perdent 1 escó, i NA+, coalició integrada per PP, Cs i UPN, a la qual perdre 19.653 vots no li impedí passar a ser la força més votada a Navarra, contribuint així, talment com ERC-S a Catalunya i EAJ-PNV al País Basc, a la diversitat cromàtica del mapa final de resultats. I n’era, de blava, Navarra, i de verd Euskadi, i de groga Catalunya, sobre aquell fons vermellós. I hi parà tanta atenció tota l’audiència! Amb un cop d'ull en tingué prou: «Catalunya, groc»; «Catalunya, diferent»; «Catalunya, encara Catalunya».
 
I a Catalunya, sens dubte, la gran triomfadora fou la candidatura d’ERC-S, que s’imposà en vots i en escons, passant de 629.294 a 1.015.355 i, respectivament, de 9 a 15, i, per si això fos poc, guanyant també a la capital, a Barcelona. Per tot plegat fou una victòria immensa, històrica, que, sumada als suports a JxC i el FR, ens deixà informació interessant: amb relació als resultats de 2016 –últimes eleccions espanyoles–, el suport a partits independentistes augmentà més de 7 punts, passant del 32,1% al 39,4; en canvi, si comparem els resultats amb els de les últimes eleccions catalanes, constatarem que en disminuí més de 8. Per tant, segons amb quins resultats comparem els del passat 28 d’abril, tindrem dades per afirmar i alhora negar que el suport a la independència augmenta i disminueix, i, si posem el focus una mica més enrere, ens passarà exactament el mateix pel que fa a les estratègies d’anar junts o per separat: depenent de quin sigui l’altre element amb el qual comparem els resultats del passat 28 d’abril podrem bastir un argument i el seu contrari i sempre tindrem part de raó. Ara bé, el que mai no podrem tenir és tota la raó, almenys mentre als ciutadans europeus-catalans no se’ns permeti expressar la nostra opinió al respecte, és a dir: mentre se’ns continuï negant el dret a opinar sobre la condició juridicopolítica del nostre país –a opinar, sí: hi ha sentències fermes de condemna per l’organització del 9N– i, amb els resultats a la mà, sabent formalment quina és la opció majoritària, aplicar-los d’una manera tan civilitzada com ho feren els ciutadans europeus-escocesos el 18 de setembre de 2014, quan, amb un suport del 55,3%, feren del no l’opció més desitjada.