8 d’oct. 2017

Hem vist III

<<

Amb la intenció d’interceptar una sèrie d’elements considerats perillosos per l’espanyola manera d’entendre la democràcia, com ara urnes i paperetes –sí noi, aquest és el nivell–, hem vist, sobretot a mesura que s’anava atansant l’1 d’octubre, tot tipus de desplegaments i escorcolls arreu del territori, tota mena de ridícules performances amunt i avall, del matí fins a la nit, al davant de les portes d’impremtes, magatzems i instal·lacions de companyies de correu postal. Un d’aquests escorcolls fou el que la Guàrdia Civil protagonitzà a l’empresa odenenca Innovapack arran que els treballadors haguessin fet córrer, a través d’un grup de Whatsapp –és a dir: a través d’un espai privat de comunicació–, una imatge de caixes empaquetades amb un adhesiu superposat en què hi havia escrit el lema «embalatge urnes i paperetes». S’hi presentaren divendres 22 de setembre, l’endemà de l’enviament de la foto al grup, de paisà i sense ordre judicial, tot portant a terme una praxis del tot inacceptable per qualsevol ciutadà amb esperit liberal i democràtic, així com per qualsevol estat que pretengui ser considerat pròpiament de dret. O potser és acceptable que s’intervinguin comunicacions privades entre persones o que, sense ordre judicial, agents de seguretat pública es presentin a la seu d’una empresa privada amb la intenció de registrar-ne les instal·lacions? Que no hem sentit a dir al llarg de la vida que la correspondència aliena no es toca? Que no hem estudiat mai les tesis polítiques de Montesquieu i Locke pel que fa a la relació ciutadà-estat? Que encara no hem après que un grup de policies no pot presentar-se a casa de ningú amb la intenció d’accedir a l’interior si no és a instàncies d’un jutge i a través d’una ordre judicial? I, alhora, que encara no sabem que, si no hi ha ordre judicial que legitimi accions com aquesta, a fi d’evitar l’abús de poder que suposa que la policia actuï al marge de la llei, entrant a l'interior de propietats privades, cal demanar responsabilitat als agents que l’han portada a terme i a llurs responsables polítics?
 
Lamentablement, però, hem vist com aquestes maneres de fer han esdevingut freqüents, amb tot el que això comporta pel que fa a l’erosió dels drets fonamentals de la ciutadania, tot donant peu a una situació del tot excepcional, del tot contrària a l’esperit democràtic i liberal que impregna tot estat de dret, una situació que cristal·litzà el passat 20 de setembre, dos dies abans del capítol a Innovapack, quan, en el si de l’operació Anubis, la Guàrdia Civil, aquest cop amb ordres judicials, entrà a les seus del Departament d’Exteriors, del Departament de Governació, del Departament de Treball i Afers Social, de l’Institut de Finances, del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya, de l’Agència Tributària, de les empreses privades T-systems i Fundació PuntCAT i, és clar, del Departament d’Economia, a Rambla Catalunya amb Gran Via; quan, buscant urnes, detingué catorze persones, entre les quals càrrecs públics com Josep Lluís Salvador, secretari d’Hisenda, i Josep Maria Jové, secretari general de la vicepresidència; quan, a la recerca de paperetes, n’escorcollà els domicilis i se n’endugué aparells informàtics, i quan, amb l'ànim d'impedir la participació ciutadana –perquè, al cap i a la fi, això va d'impedir l'expressió de la ciutadania i l'objectivació d'aquesta en forma de resultats que marquin el camí a seguir (ufemisme de democràcia), feu el mateix amb altres persones, com ara del jurista Viver Pi-Sunyer, antic membre del Tribunal Constitucional espanyol i actual president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Joan Ignasi Sánchez, assessor del Departament de Governació, o Francesc Sutrias, director general de Patrimoni, entre d’altres; o quan, a mitja tarda, amb la intenció de provocar aldarulls –a què, si no?, agents de la Policia Nacional es presentaren a la seu nacional de la CUP amb la intenció d'accedir a l'interior i escorcollar-la, però, talment com la Guàrdia Civil a Òdena un parell de dies més tard, sense ordre judicial, o sigui: il·legalment. Il·legalment, sí, perquè, com ja hem dit, que un grup de policies pretengui accedir a l'interior d'una propietat privada sense que un jutge ho hagi demanat prèviament a través d'un document oficial és una praxis il·legal a qualsevol estat democràtic de dret, i ho és per a evitar el que lamentablement hem vist durant les últimes setmanes: l'abús de poder sobre la ciutadania.