15 de set. 2017

I believe in America II

<<

Per llur participació a la IGM, primerament en clau comercial –el 1916, els moviments econòmics entre els Estats Units i el tàndem francobritànic ja havien superat els 2.500M de dòlars–, i, a partir de l’abril de 1917, com a conseqüència dels atacs de submarins alemanys a embarcacions americanes i d’haver descobert que l’Imperi Germànic es comprometia a ajudar Mèxic a recuperar els territoris perduts si aquest entrava a la guerra en contra dels Estats Units, ja com a part activa al costat dels aliats, mitjançant l'enviament a Europa més de 2M de soldats, material humanitari i material bèl·lic, entre el qual destacaren els avions biplaça Jenny. Com bé pretén palesar la Tomba al soldat desconegut, inaugurada el 1921 al Cementiri Nacional d’Arlington, la participació dels Estats Units a la IGM comportà la mort de més de 116.000 soldats americans, entre els quals el tinent Quentin Roosvelt, fill petit de l’ex-president, però també l’ascens de l’economia ianqui fins a la primera posició mundial i el naixement d’una nova tendència política: la internacional tendència americana a favor de la democràcia i les llibertats, una tendència encara contemporània, l’esperit de la qual ja trobem en els catorze punts de Wilson.

Per llur participació a la IIGM, primerament, com succeí a la Gran Guerra, a partir de moviments de caràcter econòmic –préstecs als aliats, prohibició d’exportacions, congelació dels crèdits prèviament concedits al Japó–, i, sobretot després de l’atac a la base militar de Pearl Harbor i, per tant, ja com a part activa en el conflicte, a partir de la producció industrial i de l’enviament a Europa de més de 16M de soldats, material humanitari i material bèl·lic, com ara portaavions, caces i els famosos bombarders B-17 i B-24. I, un cop acabada la guerra, per la implementació del Pla Marshall, que comportà la inversió de 13.000M de dòlars al llarg de quatre anys a partir de 1947, i, reprenent l’esperit dels catorze punts de Wilson, per l’aposta a favor de la redacció i posterior implementació de la Carta de les Nacions Unides –«we, the peoples of the United Nations, determined to save succeeding generations from the scourge of war...»–, fonament de la Societat de Nacions, antecedent de l’ONU actual. Durant el període en què el Pla Marshall estigué en vigència, l’Europa occidental democràtica, que és l’Europa que se’n beneficià –ni l’Espanya franquista ni els països comunistes hi participaren–, experimentà el creixement industrial més gran de la seva història, un creixement que deixà enrere la situació de pobresa viscuda durant els primers anys de postguerra i que, alhora, obrí la porta tant al model de societat del benestar europeu contemporani com, després de les ratificacions del Tractat de l’Atlàntic Nord i el Tractat de Roma, a l’OTAN i la CCE, antecedent, aquesta última, de l’actual Unió Europea.


>>