12 d’ag. 2017

222M€

El fitxatge de Neymar per part del Paris Saint-Germain ha marcat sens dubte la pretemporada 2017-2018, tot destapant debats que, per molt de temps que passi, talment com els fantasmes que de tant en tant ens visiten, sempre arriba el dia en què tornen a emergir, com ara el que, des d’una perspectiva moral –quant de ressentiment hi ha al darrere de tot judici d'aquesta naturalesa–, se centra en el volum econòmic d’aquell moviment en particular i del conjunt de moviments que caracteritzen el futbol i l’esport en general.

El que d’entrada hem de tenir en compte quan ens adrecem al volum econòmic de qualsevol transacció és que, sempre que quedi garantida la lliure competència entre les ofertes –talment com bé subratlla Adam Smith–, aquell quedarà fixat per l’acció lliure dels individus que en conformen la demanda. O dit d’una altra manera: el que estiguem disposats a pagar per un objecte de consum o de compra en determinarà el preu final, donant per suposat, és clar, que estarem disposats a pagar una quantitat assumible segons la nostra capacitat econòmica –el liberalisme, tant des de la vessant econòmica com democràtica, pressuposa un alt grau de responsabilitat individual, fet que potser explica que hi hagi tanta gent que es decanti pel manteniment de la figura del pare-estat, la figura de referència del ciutadà-infant, etern defensor, és clar, de l'opció socialdemòcrata. 

I és que hem de ser conscients que el salari de Messi o l’import del fitxatge de Neymar és la conseqüència directa de l’interès que la gent mostrem pel futbol, un interès quantificable a través de la suma dels petits moviments econòmics que fem quan comprem la samarreta, la bufanda o la bandera del nostre equip, quan anem a veure un partit al camp o el club ens cobra la quota anual de soci, quan donem audiència als programes esportius o en seguim les pàgines enllaçades a les xarxes socials, quan baixem a veure la semifinal de Champions al bar de sota casa o contractem els serveis del canal de televisió que ofereix tots els partits de la temporada. I és que, tornant al paràgraf anterior, són el conjunt dels petits moviments econòmics que protagonitzem amb relació al futbol els que determinen les condicions de possibilitat econòmiques del Barça o el PSG a l’hora de poder pagar, respectivament, una nòmina o una clàusula de rescissió; és el nostre interès com a demandants, la suma de petites transaccions econòmiques que a escala individual lliurement realitzem amb relació a un objecte de consum o de compra el que en determina el preu, així com la magnitud del volum econòmic total d’aquesta activitat concreta o d’aquell àmbit en particular. 

Vols que el volum de diners que mou el futbol i l’esport en general disminueixi? Així, comença per deixar de mostrar interès al respecte i dedica el teu temps a realitzar qualsevol altra activitat, qualsevol activitat com per exemple llegir ...afers, ...paisatges, ...hipèrboles o El xauxineig d’un ou ferrat. I si com tu cada cop hi ha més gent que canvia el seguiment de l’actualitat esportiva per, posem pel cas, la lectura dels reculls d’articles del Feliu Ferrer, el volum econòmic d’aquella disminuirà i el meu experimentarà una tendència a l’alça que, sigui dit, em farà una mica feliç. 

Ara bé, si en més o menys mesura participes de l’àmbit del futbol o l’esport en general i, ja sigui directament o bé indirecta, paleses el teu interès al respecte portant a terme petits moviments econòmics vinculats a l’àmbit en qüestió, has de ser plenament conscient que, talment com moltes altres persones, lliurement estàs condicionant el vast volum econòmic d’aquesta parcel·la de la realitat, un volum econòmic que avui veus com cristal·litza en la xifra de 222M€, sí, però que, seguint el fil de la senzilla llei de l’oferta i la demanda, mai no hauries vist cristal·litzar en una xifra tan elevada si l’estimació que l’amo i els directius del PSG tenen de la capacitat econòmica del club a mitjà termini no fos a l'alça, i no ho seria ni mai ho hagués sigut si no hi hagués tanta gent que mostrés tant d’interès pel futbol.

Però el gran interès que tantes persones mostrem per l’art de fer girar la pilota també té una vessant positiva que va més enllà del mer entreteniment: de la suma dels milions de petites transaccions econòmiques vinculades al futbol i l’esport en general que la gent realitzem se’n deriven directament centenars de milers de llocs de treball de naturalesa molt diversa, o sigui: centenars de milers de nòmines que possibiliten que centenars de milers d’individus i famílies siguin econòmicament autosuficients i que, d’aquesta manera, puguin anar a sopar al restaurant o de vacances a la costa, donant peu alhora a molts altres llocs de treball i, per tant, possibilitant així que altres centenars de milers d’individus i famílies siguin econòmicament autosuficients i que, d’aquesta manera, puguin comprar regals a les persones que estimen, donant peu alhora a molts altres llocs de treball i, per tant, possibilitant així que centenars de milers d’individus i famílies siguin econòmicament autosuficients i que... Heus aquí la divisió del treball, la lliure competència, el capitalisme, el liberalisme i, és clar, l’ètica de la responsabilitat. I per als qui els costa més tirar endavant i, talment com l'infant, recerquen la falda del pare: heus aquí l’única condició de possibilitat de la socialdemocràcia, perquè sense capital generat no hi ha capital a repartir. 

Alors, «laissez faire, laissez [générer]», que tothom es gasti els diners com bonament li plagui i gaudim de l'espectacle: que comenci la temporada, que la pilota torni a rodar!