27 de jul. 2017

Un nou paraigües

Quan els representants del govern espanyol i de la major part de l'oposició, talment com si s'adrecessin a un grup d'infants que es mamen el dit, paternalment ens expliquen que un estat democràtic de dret només pot ser articulat a partir del bastiment, desplegament i compliment de la legalitat, no ens estan dient absolutament res i ens ho estat dient tot. I no ens estan dient absolutament res i ens ho estan dient absolutament tot perquè la proposició citada té caràcter tautològic i, per tant, no és més que una obvietat: és absolutament obvi, tant des d'un punt de vista teòric com pràctic, que el concepte estat de dret i el concepte legalitat caminen de bracet: aquesta última representa l’ordenament, la regulació o l’estructuració del primer, l’objectivació de la seva naturalesa, la fixació de les condicions de possibilitat dels ciutadans que l’integren i els marges de maniobra que aquell els ofereix –és a dir: que s'ofereixen a si mateixos; i el primer és l’àmbit a ordenar, a regular, a estructurar mitjançant aquella, l’àmbit del qual els ciutadans han d’objectivar la naturalesa, així com fixar llurs propis marges de maniobra, llurs pròpies condicions de possibilitat com a tal, com a ciutadans que l’integren. 

I és que l'individu és anterior a l'estat, i no a la inversa, perquè aquest és una construcció feta constantment pel conjunt d'aquells, i no al revés, una construcció de la qual un bon dia es dotaren i se segueixen dotant, una construcció que actua de paraigües, de paraigües que els serveix per a protegir-se de llur pròpia naturalesa, que en el fons és de caràcter egoista, tal i com palesa la moralitat, que no és més que una mostra d’egoisme. És per això precisament que un bon dia el desplegaren: per a protegir-se de la llibertat en sentit absolut i dels efectes que aquesta podria comportar; per a protegir-se de si mateixos. 

Quan els representants del govern espanyol i de la major part de l'oposiciótalment com si s'adrecessin a un grup d'infants que es mamen el dit, paternalment ens expliquen que un estat democràtic de dret només pot ser articulat a partir del bastiment, desplegament i compliment de la legalitat, ens volen fer passar bou per bèstia grossa perquè, deliberadament, amb l'ànim de confondre a la parròquia, barregen el concepte independència amb el concepte anarquia

Però no, senyors, això no va de sortir de l’estat de dret per a quedar a la intempèrie de la llibertat absoluta i els seus potencials efectes; no, senyores, això no va de qüestionar la utilitat del paraigües-estat o de voler suprimir-lo: això va de donar-se de baixa d’un estat en particular que cada dia que passa és una mica menys de dret, que cada dia que passa ens juga menys a favor i, per tant, ens resulta menys útil, per a desplegar-ne un de nou, un que, com a tal –perquè un estat és una construcció humana i per tant posa de manifest la naturalesa dels seus ciutadans, que són els constants generadors d’aquell–, ens faci sentir orgullosos de nosaltres mateixos, així com de la nostra particular manera de desplegar paraigües.