22 de jul. 2017

I believe in America II

<<
 
Per llur intervenció en la IGM: durant els primers compassos, quan els Estats Units encara era un país neutral, a cop d'interaccions comercials i préstecs econòmics; a partir de l'abril de 1917, ja com a part activa al costat dels aliats, a través de l'enviament de material bèl·lic i més de 2 milions de soldats de les Forces Expedicionàries, entre les actuacions dels quals destacà l'ofensiva de Meuse-Argonne; i a partir del novembre de 1918, un cop finalitzada la guerra, mitjançant l'esperit dels Catorze Punts del president Wilson –document considerablement menys sever amb les potències centrals que el Tractat de Versalles–, així com pel Pla Dawes i el posterior Pla Young.

Per llur intervenció en la IIGM: primerament, encara des d'una posició neutral, talment com durant la Gran Guerra, altra vegada a cop d'interaccions comercials i préstecs econòmics, així com del forniment d'armes; a partir del desembre de 1941, ja com a part activa al costat dels aliats, a través de 12 milions de soldats, producció industrial i material bèl·lic –entre el qual destacaren els bombarders B-17 i els caces Jug, Lightning i Mustang–, així com mitjançant la proposta del president Roosevelt en el si de la Conferència de Teheran a favor de la creació d'un organisme internacional que, a diferència de la Societat de Nacions, fos realment eficaç per a garantir la pau; i a partir del setembre de 1945, un cop finalitzada la guerra, a través de la cofundació de l'ONU i l'OTAN, així com mitjançant el Pla Marshall, que comportà que les economies dels països europeus que el reberen recuperessin els nivells anteriors a la guerra en menys d'un lustre i que, a partir d'aquí, iniciessin una projecció a l'alça que els portà a l'assoliment de pics històrics vint anys més tard de l'inici del pla. 
 
Per llur eterna defensa de les llibertats individuals i els sistemes democràtic i capitalista, sistemes que, si bé són perfectibles, no per això hem d'oblidar que ens han menat fins a nivells de benestar sense precedents, als quals no hauríem arribat mai a través de la censura i l'economia autàrquica pròpies de les dictadures –és a dir: a través del Pla Molotov (CAEM) i el Pacte de Varsòvia–, tal i com veiem, tan clarament i nítida, quan comparem els dels països que a partir de 1945 reberen la influència de Moscou amb els dels quins la reberen de Washington, i, més concretament, si posem el focus sobre l'evolució de les dues Alemanyes –cal no oblidar que el mur que les separava físicament fou construït pel govern de la República Democràtica perquè els alemanys de l'est no continuessin fugint (direcció a l'oest, és clar) de la repressió i la pobresa característiques de la dictadura comunista–, així com sobre el de les dues Corees, el decalatge entre les quals encara és més gran perquè el període de separació entre aquestes és, de moment i fins que la població nord-coreana se'n cansi, 27 anys més extens que el període de separació entre aquelles.