4 de jul. 2017

I believe in America I

A l'estil de l'Amerigo Bonasera a la primera escena de la primera part de la trilogia: «I believe in America».

Perquè, mentre pràcticament tots els estats europeus tenien la monarquia com a forma de govern i, excepte la Gran Bretanya –monarquia parlamentària des de 1689–, encara en clau absoluta, John Hancock, president del Segon Congrés, i la resta de representants de les Tretze Colònies –Carolina del Nord i Carolina del Sud, Connecticut, Delaware, Geòrgia, Maryland, Massachusetts, Nou Hampshire, Nova Jersey, Nova York, Pennsilvània, Rhode Island i Virgínia–, a través de la Declaració d’Independència de la qual els nord-americans commemoren avui el 241è aniversari, bo i projectant el flamant estat d’arrel democràtica i liberal, la nova república federal americana, anaren uns quants passos més enllà del que des de l’òptica de la relació ciutadà-estat contemplava la britànica Bill of Rights –la carta de drets més avançada fins al moment–, obrint de bat a bat, abans que els revolucionaris francesos, la porta de l’època contemporània.

«We, therefore, the Representatives of the united States of America, in General Congress, Assembled, appealing to the Supreme Judge of the world for the rectitude of our intentions, do, in the Name, and by Authority of the good People of these Colonies, solemnly publish and declare, That these united Colonies are, and of Right ought to be Free and Independent States... And for the support of this Declaration, with a firm reliance on the protection of divine Providence, we mutually pledge to each other our Lives, our Fortunes and our sacred Honor».

Perquè la redacció de l’esmentada declaració, principalment a càrrec de Thomas Jefferson –en part inspirada en decret holandès Plakkaat van Verlatinghe, a través del qual les Províncies Unides del Països Baixos deixaren de reconèixer Felip II d’Espanya com a autoritat–, possibilità la posterior redacció i aprovació, l'any 1787, de la Constitució dels Estats Units, que recollint l’esperit del pensament il·lustrat i, particularment, les tesis polítiques de Montesquieu –inspirades alhora en els clàssics i clarament influenciades pels postulats liberals de Locke–, està considerada la primera formulació en clau política dels drets de les persones i, per tant, un dels textos l'únic amb aplicació ja pràctica en què es basà la Déclaration des droits de l'homme et du citoyen, adoptada per l'Assemblea Nacional Constituent el 1789 i fonament de l'esperit fundacional de la República Francesa.  

«We, the people of the United States, in Order to form a more perfect Union, establish Justice, insure domestic Tranquility, provide for the common defence, promote the general Welfare, and secure the Blessings of Liberty to ourselves and our Posterity, do ordain and establish this Constitution for the United States of America». 

Perquè cap dels cinquanta-sis signats de la Declaració era indígena o descendent d’indígenes, sinó de colonitzadors britànics desencantats amb la condició de ciutadà a la qual els relegava Londres, i, per tant, perquè les conclusions a les quals arribaren i que deixaren fixades sobre els textos esmentats més amunt no es fonamentaren en postulats que avui podríem considerar de caràcter nacionalista ni en raons de naturalesa ancestral, sinó més aviat tot el contrari: només motius d’arrel nacionalista envers la pàtria de llurs avantpassats –o sigui: la Gran Bretanya–, tan sols un amor per sobre de l’amor propi, un grau d’alienació digna de consideració respecte el present més immediat i el futur en potència podrien haver evitat que, malgrat ser súbdits del rei Jordi III no fos un bon negoci, apragmàticament li haguessin continuat essent fidels.

«Prudence, indeed, will dictate that Governments long established should not be changed for light and transient causes; and accordingly all experience hath shewn, that mankind are more disposed to suffer, while evils are sufferable, than to right themselves by abolishing the forms to which they are accustomed. But when a long train of abuses and usurpations, pursuing invariably the same Object evinces a design to reduce them under absolute Despotism, it is their right, it is their duty, to throw off such Govenment, and to provide new Guards for their future security. Such has been the patient sufferance of these Colonies; and such is now the necessity which constrains them to alter their former Systems of Government».

>>