16 de maig 2014

Demà, la victòria

Com han anat canviant les coses al llarg i ample de les darreres setmanes! Els tres primers classificats de la Lliga s'han anat intercanviant el paper de favorit diverses vegades i, en el si d'aquest anar i venir d'opcions per a uns i altres, quan ja molts socis teníem les estisores a punt per a retallar –simbòlicament– el carnet, durant el mes de maig, la derrota de l'Atlético al camp del Llevant, l'empat del Madrid a casa contra el València –jornada 36–, l'empat dels colchoneros al Vicente Calderón enfront el Màlaga i la derrota dels blancs a Balaídos –jornada 37– han acabat fent que el Barça, malgrat haver guanyat durant el mateix període únicament dos punts de sis possibles –i 36 dels 54 disputats durant la segona volta, és a dir: el 66,6%–, demà dissabte, a les 18.00h, es jugui el títol a casa en enfrontament directe contra l'Atlético de Madrid sense que el resultat del marcador del Camp Nou tingui cap conseqüència per als d'Ancelotti. Sincerament: a data 27 d'abril, a les 19.00, just després que l'Atlético s'endugués tres punts de Mestalla i se situés a set del Barça –que encara havia de jugar a Villarreal–, qui no hauria signat arribar a l'última jornada de la manera com hi arribem?
   
Està clar que al llarg de la temporada hi ha hagut moments de totes les maneres en molts i diversos sentits, però a data d'avui hem de deixar-nos de romanços i adoptar la més pragmàtica de les actituds, perquè, com es posarà de manifest demà a les grades, 'som el Barça'. Per una vegada, estètica i ètica a banda, demà, més que mai hem de fer pinya al costat de l'equip amb un únic objectiu: la victòria. La victòria i prou! El president va fotre el camp a mitja temporada quan començava de veres el moment de la seva gestió –atès que la inèrcia generada per l'anterior junta ja s'esgotava– sense donar explicacions, és veritat, però demà la victòria. La premsa no va ser crítica amb aquest fet, sinó tot el contrari, és veritat, però demà la victòria. Tot i que els estatuts del club contemplen l'opció que s'ha escollit, el més correcte des d'un punt de vista democràtic hauria estat que l'actual president fixés una data per a la celebració d'unes eleccions que donessin l'opció al soci de ratificar l'actual junta o bé canviar-la, és veritat, però demà la victòria. Les característiques del fitxatge de Neymar continuen essent una incògnita, és veritat, però demà la victòria. El sou del davanter brasiler ha comportat malestar en el si del vestidor, és veritat, però demà la victòria. S'ha tornat a posar de manifest que ja no sé quants anys fa que necessitem un central, és veritat, però demà la victòria. El compromís dels jugadors –amb Messi al capdavant– en molts moments de la temporada no ha estat el que els aficionats esperàvem, és veritat, però demà la victòria. Ni el fitxatge del Tata ni la seva gestió, així com tampoc la manera com la premsa el va qüestionar quan el Barça anava primer a sis punts dels segon o la manera com l'ha fet esdevenir l'ase dels cops, culpant-lo de pràcticament tot, ha estat encertat –encara que sí el més fàcil i còmode per a les instàncies superiors, que l'han emprat d'escut–, és veritat, però demà la victòria. La mort de Tito Vilanova ha estat un cop dur i inesperat, és veritat, però demà –i encara amb més motiu– la victòria. Les lesions de Valdés i Piqué han no han ajudat, és veritat, però demà la victòria. Campions de la Lliga Asobal i l'OK Lliga, de Copa d'hanbol i de la Copa d'Espanya de futbol sala, d'Europa de futbol sala i hoquei, a la Final Four d'hanbol i bàsquet, és veritat, però demà la victòria. La victòria i prou! Demà, la victòria.