23 de febr. 2014

Febrer


Revisat i publicat a d'elles i d'altres afers
 

16 de febr. 2014

No serà fàcil, però passarem

Tot i les mancances que l'equip arrossega des de fa ben bé un parell de temporades i que haurien de ser tingudes en compte molt fortament de cara a l'any vinent –en defensa, amb el requeriment d'un central titular com a parella de Piqué (hom va començar a parlar de la necessitat de fitxar-ne un a finals de la temporada 2011-12 i aquell estiu arribà Alex Song, que si bé ha cobert sempre adequadament la posició de mig centre defensiu, la seva posició natural, en substitució de Busquets o conjuntament amb aquest, dotant l’equip de més contundència defensiva, la temporada passada ja vam poder constatar que no és un bon central), lligat al fet que per les lesions i l’edat Puyol ja no és el que era i que Bartra encara no està del tot a punt; amb els ulls posats sobre Dani Alves, que ja fa temps que sembla que no està centrat i del qual Montoya haurem de veure si acaba de ser un bon substitut (i no per a donar descans al primer, com Adriano respecte Alba, que és clar que sí, sinó com a titular), i amb l’agravant de la poca alçada de l’equip, que fa que les jugades a pilota parada esdevinguin sempre perilloses, el Barça arriba bé a la segona meitat de la temporada. Classificat per a la final de Copa i primer a la Lliga; amb Neymar i Messi recuperats i Cesc, Pedro i Alexis en forma, tot i les mancances citades –a les quals segueixo pensant que hauríem de sumar la necessitat d’un 9, ja sigui com a titular (en aquest cas en detriment d’algun dels actuals davanters) o com a reserva, i per tant com a alternativa de joc per a certs moments–, sembla que l’univers culer afronta el partit de dimarts a Manchester i en general l'eliminatòria amb confiança. Si bé l’empat al camp del Llevant i la derrota a casa contra el València dues jornades més tard amb pèrdua temporal del liderat inclosa (dimissió del president a banda)– donaren peu a un insipient sorgiment de l'eternament latent entorn, amb tot el que això comporta, els dos últims partits –tot i que la Real tingui 23 punts menys que el Barça i que el Rayo es trobi en posicions de descens– han refermat la credibilitat de l’aficionat en l'equip de cara als vuitens de final de la Champions.

Amb Valdés a la porteria, Alves, Piqué, Mascherano i Alba a la defensa i Busquets, Xavi i Iniesta al mig del camp, atès que el Barça ha de mirar de reduir el previsible anar i venir del joc dels anglesos controlant tant com li sigui possible el tempo del partit, potser seria millor que el Tata –que també arriba a punt al moment més important de la temporada: ara va vestit més adequadament– optés de sortida per Cesc, una mica més endarrerit, de mitja punta, baixant a recollir pilotes, i amb Messi i Neymar –o Pedro, si el braziler encara no està al 100%– al davant. Amb la 4-4-2 que ja vam veure a Anoeta s’asseguraria un nombre més alt de futbolistes a la zona ampla –un nombre que, sense comptar que Messi normalment també s’ofereix baixant a rebre, amb la incorporació dels laterals arriba a ser de 6–, i per tant un grau potencialment més alt de control de la velocitat del joc, la qual cosa és bàsica per a no caure de quatre grapes en la trampa anglesa. Amb aquest plantejament, l’atenció per part de la defensa tant amb relació a la incorporació dels laterals i la rapidesa de l’atac dels citizens com amb relació al joc aeri, un ritme alt a la primera línia, el talent de Messi i l’encert de cara a gol –tenint en compte que el Barça ha de mirar de xutar més (si en fa de temps que arrosseguem aquesta mancança!)–, atès el nivell de forma en què sembla que es troba la plantilla i les baixes del City, el partit es presenta tan atractiu com superable l’eliminatòria. No serà fàcil –els locals han demostrat que són un dels equips més en forma i al Barça el futbol anglès li costa–, però encara que el resultat de dimarts sigui just estic convençut que passarem a quarts.

9 de febr. 2014

Facebook


Revisat i publicat a d'elles i d'altres afers

2 de febr. 2014

Євромайдан, Україна


Revisat i publicat a d'elles i d'altres paisatges