28 de jul. 2013

Quaranta giorni

Així com els vaixells carregats de mercaderies a l'Illa d'en Colom, de tant en tant jo també deixo algun article en quarantena. No ho faig preventivament, com a mesura de control, ni compto les hores com el pres resta –un a un– els dies que li queden de condemna. Però perquè finalment m'acabin agradant sovint cal que prèviament, encara que només sigui per un moment, me n'oblidi; cal que salti de la barca i nedi mar enllà. Per a poder-los rellegir de bell nou altre cop –ja a la costa–, cal que abans me n’hagi allunyat. I hi ha vegades que me n'allunyo tant –perquè em fa mandra escriure; perquè prefereixo fer altres coses–, que se'm passa el dia en què tenia previst publicar-los. «Potser no m'hauria de cenyir a cap estructura», m’he plantejat alguna vegada. Però sempre he acabat desestimant la meva pròpia proposta: a llatzeret no s’hi porten estructures.