24 de febr. 2013

Noi siamo il Barça

L'Efectivament, sontet al sofà, l'Efectivament per segona vegada, cafè amb llet i un parell de magdalenes, la bossa feta, una dutxeta, la bufanda al coll, el Sergi a la plaça, les 03.00, ja hi som tots!, a l'Escort li costa arrencar, «conduint de nit s'ha d'anar amb compte: si et surt un porc no tens temps de res», Catalunya Informació, El Prat, «Jaume, com ho tens per quedar-te uns dies més a Milà?», Orio al Serio, «caffè macchiato», Stazione Centrale, «pensava que faria més bon temps», un Big Mac per a esmorzar, cap a l'hostal, mirades al metro, «una cervesa abans d'arribar, no?», mandonguilles, segona cervesa, la taula parada, lasanya, «aquí ja dinem», tercera cervesa, «siamo catalani», salsitxa crua, «jo ja estic tip», quarta cervesa, primers càntics, més mandonguilles, «ens fotrà una clavada», una grappeta, «vuoi fumare?», via Fra Galgario, a l'habitació, l'estelada a la finestra, descans. Ben equipats, una cervesa, ara una mena de pizza, «com és que tothom ens dóna menjar?», una altra cervesa, «deu ser una normativa municipal perquè la gent no es torri», una foto, un altre bar: una altra cervesa, «Spagna: Madrid, Catalogna: Barcellona; capito?», primera estrofa d'Els Segadors, Massimo Fanucci, «un altre bar!?», el tema de conversa promet, «va, que només falta una hora pel partit», grups de tifosi, Lombardia, altres culers, «i si tots animem!», rebuda per part dels amfitrions, «mil vuit-cents noranta-nou!», encara més rampa, 3a graderia, escalfament, «tots units fem força!», surten els jugadors, quin goig la Curva Sud: «1899: la storia siamo noi», «Milan, Milan!», comença el partit, «blaugrana al vent», 17:14, poca intensitat per part del Barça, mitja part, molt de fred, un sol lavabo, segona part, «allez, allez Barça, allez!», 1-0, «mans!», «forza, lotta: vincerai!», Alexis per Cesc, «som la gent blaugrana!», 2-0, «non ti lasceremo mai!», entra el Bojan, final del partit: el Barça ha perdut. Una hora esperant, «estic glaçat!», comiat per part dels amfitrions, camí de l'hostal, «jo diria que és millor anar per aquí», al bus voltant per Milà, via Fra Galgario, la porta tancada, plou, «que no obren», plou, a l'escala, «que no obren», un soroll, «ara!», cap a dins, «buonanotte, scuse, persi di ritorno». Ressaca, dutxeta, bossa feta, «yes, we're leaving», neva, bufanda al coll, esmorzar contundent, cap al centre, piazza del Duomo, foto amb l'estelada, foto amb l'estelada i un parell de japonesos, «Catalonia; Barcelona», visita a la catedral, instant de recolliment, Galleria Vittorio Emanuele II, Alla Scala, «ahir sí que gairebé dormim a l'escala», ben entaulats, «siamo catalani», volteta pel centre, Stazione Centrale, bus fins a Orio al Serio, altres culers. 

Mentre caminem per l'aeroport, en veure la bufanda del Barça, en un to amistós un italià em recorda el resultat del partit. Després d'haver perdut la primera part de l'eliminatòria per 2 a 0 i lluny de casa –encara que Milà s'ho valgui; encara que la Champions a San Siro sigui sempre desitjable–, me'l miro i li dic que sí, «ma manca ancora la seconda partita et noi siamo il Barça».