25 de des. 2013

Li he tornat a escriure


Revisat i publicat a d'elles i d'altres afers

12 de des. 2013

Avui no és un dia qualsevol


Revisat i publicat a d'elles i d'altres afers
 

8 de des. 2013

No sóc el protagonista


Revisat i publicat a d'elles i d'altres afers

24 de nov. 2013

Qui fa què

Ahir dissabte l'Assemblea Nacional feu pública la Declaració de novembre, declaració que comença fent referència a la naturalesa de l'organització, als esdeveniments portats a terme per aquesta i a les conseqüències que se n'han derivat i deriven, als fets polítics que han actuat com a causa del seu naixement i del canvi de posicionament de gran part de la societat catalana amb referència a la relació Catalunya-Espanya –vinculats ambdós (causa i posicionament) a la constatació d'una múltiple crisi: econòmica, social, democràtica i nacional–, i finalment, tancant el cercle, als motius que porten l'ANC a tenir com a objectiu «recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d'un Estat de dret democràtic i social», motius que l'organització vincula al dret dels pobles a tenir un estat –dret al qual, recorda, cap poble ha renunciat tot i el paradigma de globalització i interdependència– que, com a eina, resulti útil per a «construir un marc propi de relacions socials, econòmiques i polítiques... al servei de les persones, on els ciutadans siguin el centre de les seves polítiques públiques». I encara al preàmbul, atès que Catalunya té tots els requisits per a esdevenir un Estat en el si de la Unió Europea, la declaració apel·la al dret dels catalans a participar amb veu pròpia a la construcció política de la UE, i recorda als representants polítics que la majoria de la ciutadania no es troba còmoda davant l'excés de tactisme per part dels partits, tant amb referència a la governabilitat com amb relació a la projecció del procés a escala internacional, i ho fa i això és important– subratllant que qui ha de bastir el marc unitari d'acció i per tant concretar-ne l'abast és el conjunt de representants polítics. Finalment, pren posicionament: considera irrenunciable la celebració de la consulta durant el 2014, aconsella que aquesta sigui el més aviat possible –abans del 31 de maig– i que no es permeti que la resposta a la petició catalana que sorgeixi del Congrés dels Diputats demori el procés: que es fixi una data límit per a rebre una resposta i que si aquesta no es compleix el Parlament, apel·lant a la Declaració de Sobirania aprovada el 23 de gener, continuï el procés d'acord amb la llei catalana; que només hi hagi una pregunta amb resposta binària i que faci referència a la independència de Catalunya –«Vol que Catalunya sigui un Estat independent?», proposa–; que hi hagi unitat entre institucions, societat civil i partits, i que s'actuï amb responsabilitat, situant l'interès general per davant de qualsevol altre; recorda també que les eleccions europees del proper 25 de maig són importants per a mostrar als altres països de la UE quines són les intencions de Catalunya i proposa una candidatura unitària i transversal. Finalitza la presa de posició recordant que l'Assemblea restarà atenta a l'evolució dels esdeveniments i que si percep qualsevol temptativa que s'encamini en un sentit diferent al que la majoria de la ciutadania va establir votant a les darreres eleccions o qualsevol ofensa a les institucions de Catalunya per portar a terme l'esmentada via, convocarà mobilitzacions.
 
Tot i que sóc plenament conscient que si no hagués estat per la tasca i propostes de l'ANC –amb una menció especial al president, atès que recollí el testimoni de la societat civil expressada l'11 de setembre de 2012 i convocà eleccions per a donar la possibilitat d'objectivar, mitjançant un nou sufragi (el que ha registrat la major participació, cosa que mostra que el tema interessa a la població), la voluntat del poble amb relació a la consulta (fet que ha comportat que el procés estigui essent escrupolosament democràtic); menció també per continuar tirant endavant el mandat tot i ser el líder de la formació que més representació va perdre respecte 2010, així com per haver de desenvolupar, en el moment més complicat dels últims 30 anys, la difícil tasca de governar en minoria i sense pràcticament recolzament (amb l'absència del mínim grau de complicitat per part d'aquells que van governar anteriorment i que sí, tot i que l'equip de govern pràcticament no ho hagi esmentat, tenen part de responsabilitat pel que fa a l'actual situació econòmica)– a hores d'ara potser encara estaríem parlant del Pacte Fiscal; tot i que, personalment, també em sàpiga greu que els interessos particulars s'imposin al general, posant de manifest poca complicitat i manca d'unitat entre els partits favorables al procés –que hom se sumi al discurs atractiu, però que al mateix temps utilitzi instrumentalment i calculada qualsevol altre tema per a desgastar el govern, deixant-lo sol (en el millor dels casos) sempre que la qüestió a tractar no doni rèdit electoral posa de manifest una política de poca volada–; tot i que m'agradaria que cadascú se situés més clarament al seu lloc, és a dir: veure més fortament objectivada la relació percentual de representativitat de cadascuna de les formacions d'acord amb els resultats electorals de les darreres eleccions, i que, per tant, apel·lant a la responsabilitat i a la transcendència del moment present, a qui no li pertoqui liderar deixi que a qui li pertoca lideri –d'acord, repeteixo, a la voluntat general expressada a les urnes; tot i ser membre de ple dret de l'ANC des de principis de 2012, estar d'acord amb la Declaració de novembre i valorar positivament el posicionament que aquesta representa, també tinc molt clar que a qui correspon fer pública la data de la consulta i la pregunta és al president d'acord amb els partits que, per haver-s'hi compromès durant la campanya electoral, donen suport al procés sense ometre, però (perquè és una realitat que afegeix més complicitat a la recerca de l'anhelada unitat), que entre alguns d'aquests hi ha diferències pel que fa a l'enfocament perquè són les persones que hem escollit i que per tant ens representen, no a l'Assemblea. No li correspon a l'Assemblea, que s'equivocaria si oblidés, encara que fos per un moment, que no ha estat escollida com a representant; que s'equivocaria si confongués quin és el seu paper. Unitat per sobre de tot, sí; el màxim grau d'unitat possible entre institucions, partits i societat civil a favor del dret a vot. Però tenint del tot clar a qui li correspon fer què.

27 d’oct. 2013

És normal


Revisat i publicat a d'elles i d'altres afers
 

13 d’oct. 2013

Un nou propòsit


Revisat i publicat a d'elles i d'altres afers

29 de set. 2013

Pas de question


Revisat i publicat a d'elles i d'altres afers amb el títol Pas de question: pas de nausée
 

12 de set. 2013

Catalan way


Revisat i publicat a d'elles i d'altres paisatges

1 de set. 2013

À la recherche?


Revisat i publicat a d'elles i d'altres afers
 

18 d’ag. 2013

Pop ràpid

 
En procés de publicació.
 

30 de juny 2013

Pròxima estació: Ítaca


Revisat i publicat a d'elles i d'altres afers

22 de juny 2013

Solstici d'estiu


Revisat i publicat a d'elles i d'altres paisatges

5 de maig 2013

Sweet home


Revisat i publicat a d'elles i d'altres afers

22 d’abr. 2013

Istanbul

Conversa sobre el Barça amb el taxista, el primer a facturar la maleta, foto de grup, un vol de més de tres hores, tanta son que de poc em perdo l'esmorzar, l'últim capítol de Mort a Venècia, una hora més, 15€ pel visat, retrobament i presentacions, «compte, que aquí els cotxes no paren», cara de son, Florya, «També és turca, aquesta rossa?», benvinguda, ni mocs ni mà esquerra, agraïments: el campanar en nom de la ciutat i l'Estelada a títol personal, col·legi de pagament, «conec més Istanbul jo que tu», xurret amb mel, Avcilar, la roba a l'armari, «són prou bons aquests cagallons», una dutxa, accés restringit al Facebook, accés restringit al Youtube, crida a l'oració de les 20.00, moltes hores despert, son profund, crida a l'oració de les 05.00, una estona més, «merda, que no vaig canviar l'hora del mòbil!», olives per a esmorzar?, «Nigeria, west of Cameroon», volteta en bus, Panathinaikos 60 - Regal Barça 70, MiniaTürk, foto de grup, «deixa'm connectar al Facebook, home», records d'infància vint anys després, encara amb son acumulada, «quins pits, aquesta», volteta pel Kapalıçarşı, polo Ralph Laurent, cinturó Hugo Boss, un şiş kebap a mitges, torre de Galata, records d'adolescència quinze anys després, plaça Taksim, «estic blanc o què?» 3.000.000 a İstiklâl, regalèssia amb fruits secs, «hola Gözde!», hummus, Mustafa Kemal Atatürk, «vaig arribar a plantejar-me si m'havia mort: la gent sortia dels cotxes i tot», pastis Ricard amb aigua, funicular o metro?, «do you speak French?, where are you from?», «què voleu de mi?, parleu clar», Galatasaray 3 - Elazığspor 1, més olives a primera hora, «que maca, aquesta romanesa», Els Segadors a bord, «ben parit, l'Efe!», pont del Boğaziçi d'Europa a Àsia, boda al setembre, «i si baixem a Angela Merkel?», un döner per berenar, ben empolainat, «right now Catalonia is Spain, yes, but let time goes by», un sultà nascut a Berga, la Senyera a taula, «que maca, la polonesa», fet i dit la 01.00, esmorzar a l'habitació, actualització del bloc, accés restringit al web de TV3, accés restringit al web de Catalunya Ràdio, accés restringit al web de Flaix FM, dinar entre ucraïnesos, mesquita d'Ishak Pasha, pipa i te al Meşale, «liberalisme, no anarquia: liberalisme en el si d'un estat de dret», mesquita de Sultanahmet, volteta pel Mısır Çarşısı, una lahmacun per a sopar, dutxa, maleta a punt per a l'endemà, avui res d'olives, foto de grup, Senyera i estelada al costat d'altres banderes, el Cant dels Ocells, una sardana curta, el Ball Cerdà, dinar en tres i no res, comiat a Florya, Atatürk Havalimanı. 

Ja porto més d'una hora assegut vora la finestra de la porta 203 de l'aeroport. El sol es pon a marxes forçades sobre la ciutat mentre un grup de japonesos s'afanya a fer una última foto. D'aquí quatre hores ja serem a Barcelona. Per a ells, tot nou altra vegada; per a mi, la vella i estimada pàtria. S'ha post el sol sobre Istanbul. Demà serà Sant Jordi.