21 d’oct. 2012

Del ja fa dies a l'avui

Ja fa dies –molts, de fet– que em va passar pel cap obrir un espai on poder compartir impressions. Ja se sap, però, que la voluntat i el fet de portar-la a terme no sempre caminen al mateix ritme: la idea sol menar la seva pròpia materialització, sí, però aquesta, calçada amb xiruques i amb fang a les soles, no llisca com ho fa aquella; mentre la primera s'allunya elegantment, sovint la segona s'enganxa amb les punxes d'un esbarzer, ensopega amb una pedra i cau, o bé cansada, a fi de recuperar l'alè, es veu a si mateixa necessitada de seure i reposar. Però encara que l'una sigui incapaç de romandre i sempre vagi tant i tant enllà, fins al punt d'esdevenir part de l'horitzó, mai no s'oblida de l'altra i sempre la torna a buscar. Com, si no, podria arribar a ser?

Avui –després d'haver tret el fang de les soles de les sabates, d'haver desenganxat l'americana de les punxes de l'esbarzer, d'haver-me aixecat de terra i d'haver recuperat l'alè–, aquell espai que ja fa dies –molts, de fet– em va passar pel cap obrir, ja comença a ser una realitat. A partir d'aquí, endavant!